Dansa en Família a Reus.


Aquests tallers volem contribuir a l’establiment i consolidació d’un bon vincle afectiu entre l'adult i l'infant. La principal funció biològica del vincle és la de garantitzar que el nen/a busqui protecció quan es senti angoixat/da. Els pares han de poder proporcionar un entorn social que promogui sentiments de seguretat i confiança, és a dir han de facilitar al nen/a una base segura (Bowlby).

L’exploració de l’entorn (a partir del cos, la locomoció, el moviment i el joc), ajuda a l’infant a convertir-se en éssers humans competents, confiats i independents (el nen/a explora quan se sent segur per fer-ho, quan sap que hi ha un adult que el protegeix).

Un infant vinculat de forma insegura té més dificultat per a relaxar-se, jugar i explorar, i per tant per a socialitzar-se, la qual cosa repercutirà en la seva vida adulta.

Ballar és descobrir i descobrir-se, gaudir del moviment corporal i de les sensacions que aquest ens aporta, és compartir l'instant. El cos s’ajuda del moviment espontani, creatiu i expressiu que no és més que DANSA.

El cos és el primer vehicle d’expressió que té l’infant per comunicar-se i relacionar-se: des del naixement l'infant juga amb el seu cos.

Durant l’etapa que compren els tres primers anys de vida, el nen descobreix, experimenta , aprèn, actua, es mobilitza i es relaciona a partir i gràcies al seu cos: La primera joguina és el seu propi cos, la primera cosa que li crida l’atenció és la cara i el cos de l’altre, la veu... aprèn a diferenciar als seus pares per l’olor, posteriorment serà capaç de mobilitzar tot el seu cos per aconseguir un objecte o un propòsit. Hi ha tot un llenguatge corporal i gestual que interpretem adults i infants, un llenguatge on no calen les paraules, tot i que aquestes seran un suport important en aquesta etapa i, més endavant, complementaran el llenguatge corporal.

Fins als 6 anys, tot allò que l’infant expressa i comunica ho fa a través de l’expressió corporal i el moviment.  El món dels afectes i les emocions té una gran importància, ja que són la font de generació de moviment.

Recolzant-nos en els fonaments de la psicologia genètica i les investigacions de Jean Piaget, podem afirmar que l’experiència motriu i la vivència corporal són el punt de partida de la intel•ligència. El cos està estretament lligat a l’accés de coneixement, el qual s’adquireix per mitjà de la manipulació dels objectes en l’espai i el temps: el primer instrument de descoberta, d’exploració, d’investigació i d’aprenentatge és el propi cos, el qual a més conté el nostre ser: els nostres sentiments, pensaments i  emocions.

 

 


Afavorint el vincle afectiu patern-filial a través de la dansa i el moviment.



Aquest taller està basat en la potenciació de l’educació dels sentits (especialment el kinestèsic), la creativitat i la iniciativa de l’infant (no està basat ni en l’execució de moviments, ni en  punts de tècnica de dansa ni de coreografia ).

L'adult referent i l'infant són tractats conjuntament i el focus està en la seva relació.  A les sessions es promourà la creació d’un entorn sostenible, contenidor i segur per a la diada per tal de facilitar un clima en el qual l'infant pugui transformar, gradualment, estímuls sense sentit aparent en signes significatius.

Objectiu General:  Promoure el vincle afectiu entre adult referent i infant, com una base  des de la qual aquest pugui investigar, explorar, aprendre, relacionar-se i crear.


La Dansa en família permet:

- Promoure i afavorir el creixement sòcio-emocional de l’infant a partir de la seva imatge corporal, la seva identitat (autoconcepte i autoestima ) i les seves relacions.

- Enriquir en els infants el seu llenguatge no verbal i pre-verbal.

- Afavorir les interrelacions duals.

- Afavorir una millor relació mare/pare – fill/a com a base per a un desenvolupament sa de l’infant, i facilitar l’autoestima de la mare o pare en el seu rol maternal/parental.

- Prendre consciència d’emocions i sentiments produïts per les sensacions expressions corporals.

- Prendre consciència d’un mateix a través del cos i el seu moviment.

- Emprar el llenguatge corporal com instrument per a establir relacions amb el grup.

Aquesta proposta es basa en treballs i experiències, realitzades en la dècada del noranta, vuitanta i setanta, tant als Estats Units com al Regne Unit: (Meekums 1988 i 1990, Kestenberg i Buelte 1977, Murphy 1979, Ostrov 1981, Bell 1984, Graham 1984).

Tots aquests treballs es basen en teories psicològiques (Bowlby, Winnicott), que posen especial èmfasi en la relació que estableix la mare amb el fill en els primers anys de vida d’aquest, relació que condicionarà l’habilitat del nen/a per a poder progressar en la consecució de la seva maduració psicològica, emocional i social.


 

 

 

 

 

 


Olga Villena Fresquet

977 34 33 00 / 661 526 326

olga@nouespiral.org